jueves, 15 de octubre de 2026

Pd9fmp Sant Fèlix

 


La millor actuació de la història del món casteller és de color verd i serà recordada pel pilar de nou que ha arribat quan passaven cinc minuts d’un quart de cinc de la tarda i pels 16 castells de gamma extra vistos

La diada de sant Fèlix ha començat amb quatre pilars de cinc de les colles en memòria de Manel Huguet ‘Gatsby’, casteller mític de la colla vilafranquina traspassat ara fa quinze dies. Un silenci sepulcral que només ha estat interromput amb un gran aplaudiment de tota la plaça plena de gom a gom i amb una gentada aplegada tant a la plaça de la Vila i de Sant Joan com a tot el carrer de la Cort. Una diada castellera de Sant Fèlix que ha confirmat el gran moment de forma amb el qua arribaven les quatre colles presents, Castellers de Vilafranca, colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls i colla Jove Xiquets de Tarragona i que serà recordada ja com la millor mai vista fins ara.

Primera ronda

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha arrencat la diada clavant un 4d9 sense folre de factura impecable i que ja s’ha convertit en el castell insígnia de la colla aquesta temporada. Cinquè 4d9 net dels rosats, cinc de cinc, que no ha passsat per cap moment de perill demostrant el domini de la colla sobre aquest castell. Després Sant Joan, Firagost, el Catllar i l’Arboç ara l’han plantat per Sant Fèlix a Vilafranca.

Per la seva banda, la colla Jove Xiquets de Tarragona ha obert plaça amb el 5d9f després d’un peu desmuntat. El castell ha pujat amb algun problema a la rengla dels terços però els tarragonins han confirmat el bon moment amb el què arribaven a Sant Fèlix completant el cinc folrat amb una canalla molt ràpida, el tercer de la temporada.

El tercer castell ha estat el 3d10fm dels Verds. Malgrat que en la pujada ha tingut un moment complicat al pis de quints, aquest és un castell de màxim dificultat que els Castellers de Vilafranca l’han completat magistralment amb una plaça entregadíssima i sobretot amb una colla que s’ha alliberat d’un pes gran de sobre després del Sant Fèlix de l’any passat amb aquells tres intents desmuntats. Aquest era el tercer 3d10fm d’aquest curs dels vilafranquins després de Vilanova i la Geltrú i l’Arboç i el 28è de la història de la colla liderada per Àngel Grau. Una fita igualada només el 2016 amb també tres castells de deu descarregats i també a les mateixes places. Una de les imatges més impressionants fins ara ha estat el peu descomunal que ha tingut la colla vilafranquina que ho ha celebrat i de quina manera a la descarregada. Cal destacar l’entesa entre vilafranquina i tarragonins per ajudar-se mútuament a les pinyes.

La primera ronda ha acabat amb la Joves Xiquets de Valls que ha tirat el 4d9sf. Després d’un peu desmuntat la colla vallenca ha tornat a demostrar que també té dominat aquest castell completant-lo per tercera vegada aquesta temporada (Sant Joan i la Bisbal). Un castell que tancava una primera ronda magistral després de seixanta minuts i deixant una dada estadística important on les dues colles vallenques igualaven el registre del 2001 quan tambè per Sant Fèlix es van veure dos castells de nou sense folre.

Segona ronda

Vora tres quarts de 2, la Colla Vella començava a bastir el mastodòntic 4d10fm, la gran aposta del dia dels rosats amb l’objectiu de demostrar el resultat del bon treball que s’havia dut a terme en els assajos. Amb quints col·locats i a l’hora de decidir si tirar amunt o no, s’ha optat per desmuntar el castell. Durant el procés, però, el castell s’ha enfonsat. Els rosats no s’han arronsat i hi han tornat. L’estructura ja ha patit algun problema abans de la carregada però han aconseguit redreçar la situació fins a coronar el castell. A la baixada de la canalla i quan ja havien sortit dosos l’esforç per mantenir ferm el tronc ha estat intens però els vallencs no han aconseguit aguantar més la rebregada i l’estructura ha acabat cedint. Era el primer 4d10fm que la colla Vella assolia a la plaça de la Vila de Vilafranca.

I tot seguit, els tarragonins optaven pel castell de deu. El primer cop que aquesta temporada el portaven a una plaça i que la temporada passada va poder carregar en dues ocasions (Sant Fèlix i Santa Teresa). I la colla l’ha defensat fins a l’extenuació i amb una canalla decisiva i valenta ha coronat el castell per després d’una defensa extenuant l’ha pogut completar. Era el tercer castell de deu que la Jove de Tarragona descarregava a la seva història.

A les 14.30h arribava el torn dels verds novament amb el segon castell de deu, ara el quatre. Un castell que la colla el portava per primer cop a plaça aquesta temporada. La construcció pujava amb molt d’esforç però es pòdia coronar malgrat que ja es veia que la descarregada seria molt complicada. Finalment, el castell es trencava i el quatre quedava en carregat un quatre que mai els vilafranquins han pogut descarregar per Sant Fèlix. Amb aquest castell era la primera vegada s’havien vist dos quatres de deu carregats el 30 d’agost. I era d’altra banda, la primera caiguda que patia aquest any la colla vilafranquina.

La segona ronda l’ha tancava la Joves de Valls descarregant la td9fm que s’ha hagut de defensar perquè en el moment de la carregada ha presentat problemes estructurals malgrat que la completaven. Aquesta és la cinquena d’aquest curs dels vallencs.

Tercera ronda

Per cloure les rondes regulars i el seu pas per sant fèlix 2026, la Colla vella no s’ha arronsat i ha continuat el programa previst amb el 4d9fp. La construcció s’ha descarregat no sense diversos moments de perill que han fet trontollar tant la carregada del 4 com la seva descarregada a causa de la incomoditat amb què han hagut de treballar. Però la confiança de la colla amb aquest castell i l’ofici dels seus castellers ha permès completar un nou gamma extra.

Per la seva banda la Jove de Tarragona ha tancat la seva actuació de tres castells completant la seva setena td9fm de la temporada confirmant una excel·lent actuació. Una torre que si bé ha pujat amb algun moment perillós la descarregada ha estat tranquil·la amb una mostra que els tarragonins li tenen una confiança total amb aquest castell.

Els Castellers de Vilafranca han completat en tercera ronda el tercer 3d9fa d’aquest any, un castell molt exigent però que els verds han sabut bastir i completar amb molta solvència. Arriba després del de Mataró i el Catllar on els vilafranquins s’apunten un castell de màxima dificultat. Per Sant Fèlix els de la camisa verda no l’havien tornat a portar a plaça des del 2019. Crits de tota la pinya per afrontar la ronda de pilars amb totes les garanties malgrat que ja era tard, dos quarts de quatre.

La tercera ronda ha acabat amb la Joves de Valls que ha carregat la torre de vuit sense folre que fins a la carregada ha presentat bones maneres. Era la primera vegada que una plaça veia aquest castell aquesta temporada però la colla no l’ha pogut salvar malgrat que l’aixecadora ja sortia dels dosos. Acabades les tres rondes amb un total de 12 castells de gamma extra.

Ronda de pilars

La Colla Vella ha rubricat la seva actuació descarregant de miracle de pilar de 8 amb folre i manilles que tota la plaça veia a terra a la descarregada quan el quart ha perdut la posició desconnectant-se de les manilles després de la motxilla de sortida, però ha sapigut redreçar la situació també amb un bon treball del quint permetent la descarregada final. Amb aquesta cirereta, els rosats s’han anotat la seva millor actuació de la diada de Sant Fèlix, superant la que havien completat l’any 2016 (3d10fm,4d9sf, 4d9fp i pd8C)

La Jove de Tarragona ha tancat la millor actuació de la seva història descarregant el pilar de 8 amb folre i manilles. Mai havien completat en una plaça quatre gamma extra en un Sant Fèlix pels tarragonins pletòric. La Joves de Valls ha tancat la diada a les 16.36 amb el pilar de vuit en una diada que ha brindat 16 castells de gamma extra.

La cirereta del pastís

Abans del pilar de la Jove de Tarragona i seguint l’ordre d’actuació arribaria la cirereta del millor Sant Fèlix de tota la història quan passaven cinc minuts d’1/4 de 5 amb el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. Amb una plaça expectant, plena de gom a gom novament, els verds han bastit folre, manilles i puntals amb rapidesa per iniciar les gralles en un pilar del qual hi ha moltes paraules, totes positives. El pilar s’ha carregat davant l’extenuació de tota la plaça com mai s’havia vist però l’extenuació ha continuat des del folre, manilles i puntals per poder descarregar el castell i malgrat que finalment s’ha ensorrat ja estava completat. ELS VERDS ACABAVEN DE FER LA MILLOR ACTUACIO DE LA HISTÒRIA DEL MON CASTELLER.

CASTELLS DE LA DIADA DE SANT FELIX 2026 AMB PUNTUACIÓ DEL CONCURS

Castellers de Vilafranca: 3d10fm, 4d10fm (c), 3d9fa, pd9fmp, 12.065 (tres castells), 17.990 (tres castells i pilar)

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4d9sf, 4d10fm (c), 4f9fa, pd8fm, 11.485 (tres castells), 14.355 (tres castells i pilar)

Colla Joves Xiquets de Valls: 4d9sf, td9fm, td8sf, pd8fm, 10.410 (tres castells), 13.280 (tres castells i pilar)

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 5d9f, 3d10fm, td9fm, Pd8fm, 10.380 (tres castells), 13.250 (tres castells i pilar)- FUENTE.

LANTZEKO INAUTERIAK.

 


DENOMINACIÓN: CARNAVAL DE LANTZ - LANTZEKO INAUTERIAK.

LOCALIZACIÓN: Lantz, Com. Foral de Navarra.

El origen es desconocido, los primeros estudios son de 1931, 1944 y 1964. Para entonces, ya era un festejo conocido y apreciado en la Montaña de Navarra.

La fiesta fue suspendida en 1937 y prohibida desde 1940. En 1944, de celebró con carácter extraordinario para que el etnográfo y escritor José Ma Iribarre pudiera documentarlo.

En 1964 se recreó a instancias de los hermanos Caro Baroja para el NODO. Esas imágenes se incorporaron a la famosa película documental “Navarra Cuatro Estaciones”. Declarados Fiesta de Interés Turístico en 1966.

Fabricación del gigante Miel Otxin en la posada del pueblo unos días antes del carnaval. El lunes, preparación de los personajes principales de la comparsa en la posada y salida del desfile con el gigante Miel Otxin a la cabeza, portado por un txatxo o máscara a horcajadas sobre sus hombros. El gigante baila al son de la música. El ziripot (hombre de heno) cae varias veces al suelo, empujado por el zaldiko o caballito. Los txatxos tratan de impedirlo y ayudan a ziripot a levantarse. Los zarrapalderos o herradores atrapan varias veces al zaldiko para herrarlo, siempre en lugares concretos del recorrido. El caballo se revuelve, no quiere ser herrado. Tras realizar un recorrido por el pueblo, la comparsa llega a la plaza donde todos bailan el zortziko, que es una danza circular, en sentido contrario a las agujas del reloj. Gente del público suele incorporarse a este baile.

El martes, se repite el mismo esquema de acontecimientos pero, al llegar a la plaza, se juzga al gigante Miel Otxin y se le prende fuego. El zortziko se baila alrededor de la hoguera.

El desfile de la comparsa carnavalesca tiene lugar el lunes y martes de carnaval, siempre en las fechas relacionadas con la liturgia cuaresmal. El desfile empezaba a las 12. Ahora suele ser más tarde (el lunes más o menos a esa hora, el martes mucho más tarde). El desfile parte de la posada y vuelve a ella el lunes, para guardar al gigante Miel Otxin para el día siguiente. El martes, el gigante ha sido quemado y los que vuelven a la posada son los personajes que tienen que desprenderse de sus atuendos con ayuda de otros mozos.

Personajes:- Miel Otxin: gigante vestido con pantalón y botas de trabajo, y blusón floreado. Se trata de un armazón de madera, que se hace nuevo cada año, con la ropa rellena de heno y una cabeza de cartón piedra tocada con un gorro cónico alto o “tuntturro”. Es bailado por uno o varios porteadores de entre los txatxos participantes. Los encargados de su construcción son los “mayordomos”.- Ziripot: hombre embutido en sacos de heno. Se viste uno de los mozos, es voluntario.- Zaldiko: caballito. Lleva un sombrero de segador y un bastidor de madera. Lo encarna uno de los mozos.- Perratzaileak: los herradores o zarrapalderos, que tratan de herrar al zaldiko. Son mozos que se cubren con sacos y llevan los útiles de su oficio (yunque, tenazas etc) además de calderos humeantes.- Txatoak: las máscaras. Son el grupo más numeroso. Se integran en este grupo todos los hombres que no encarnan a un personaje principal. También puede haber alguna mujer. No se pueden distinguir porque todos llevan la cara tapada con pañuelos. Bailan, molestan al público y entre ellos, protegen y ayudan cada vez que es derribado Ziripot.

Los personajes están reservados a los mozos de la localidad, mientras que el resto puede participar como txatxos. El público participa en el desfile siguiendo a Miel Otxin en su recorrido y muchos se animan a integrarse bailando el zortziko en la plaza. FUENTE

lunes, 12 de octubre de 2026

Primer 9d9f descarregat de la història.




Para el público de Tarragona, la victoria no es solo una clasificación: es haber visto nacer una hazaña que ninguna colla había conseguido antes en ningún lugar. El 9d9f de los Verdes convirtió la plaza de toros en el escenario de un estreno histórico.

¿Cómo construyeron la victoria los Castellers de Vilafranca?

Los vilafranquins comenzaron con el 3 de 10 con folre y manillas, una apuesta que les situó al frente desde la primera ronda. Las dos colles vallenses abrieron con el 4 de 9 sin folre, que completaron, mientras que la Jove de Tarragona descargó el 5 de 9 con folre con una subida muy rápida de la canalla.

En la segunda ronda, los Verdes volvieron a marcar distancia con el 4 de 10 con folre y manillas. La ronda fue la de los cuatros emmanillados: la Colla Vella y la Jove de Tarragona también lo cargaron, y para los lilas era la primera vez que lo llevaban a plaza.

La Jove eligió el 3 de 10 con folre y manillas, pero el intento no prosperó. Vilafranca, en cambio, llegó a la cuarta ronda con una renta que parecía sólida, aunque la Vella todavía guardaba una carta de máximo riesgo.

¿Por qué el 9d9f fue tan decisivo?

La Colla Vella había cargado el 3 de 9 sin folre y había descargado el 4 de 9 sin folre. Con 5.165 puntos obtenidos, los rosados se habían colocado líderes y obligaban a Vilafranca a responder con una construcción extraordinaria.

Los Verdes aceptaron el reto. Tras intentar sin éxito el pilar de 9 con folre, manillas y puntales —una estructura que solo ellos habían descargado, pocas semanas antes, por Sant Fèlix—, apostaron por el 9d9f.

El castell subió algo tambaleante, como corresponde a una estructura de dimensiones enormes, y las tres aletas no estuvieron coordinadas. En la bajada, los tres tercios descendieron descompasados. Pero resistieron. Las enxanetes verdes completaron una carrera contra la gravedad que ya forma parte de la historia del Concurso.

La cuarta ronda decide el duelo con la Colla Vella

Para el lector que sigue los castells desde Tarragona, la cuarta ronda explica toda la tensión de la jornada: la clasificación aún podía cambiar y cada decisión tenía un precio físico. La calculadora estaba ahí, pero los hombros y las piernas también.

¿Qué pasó con las apuestas de máximo riesgo?

La Jove intentó reengancharse a la victoria con el 2 de 9 sin manillas, un castell que había cargado por primera vez el año anterior pero que esta temporada todavía no había exhibido. El tronco sufrió desde el comienzo y se rompió cuando la canalla subía.

Después de tres caídas, los diablos rojos renunciaron a la quinta ronda. Acabaron en la cuarta posición, con 7.860 puntos, mientras que la Jove de Tarragona había quedado tercera en el podio gracias a una actuación que incluía el 2 de 9 con folre y 9.950 puntos tras la tercera ronda.

La Vella jugó otra carta. Repitió el 4 de 10 con folre y manillas con la intención de descargarlo y obligar a Vilafranca a completar el 9d9f. Tras un pie desmontado, los rosados lo volvieron a intentar, pero las medidas no eran buenas y tuvieron que hacerlo bajar.

¿Por qué la Vella no salió a la quinta ronda?

La Colla Vella lideraba cuando no puntuó en la cuarta ronda, y aún tenía una última opción: descargar el 2 de 9 sin manillas. Su cap de colla, Manel Urbano, decidió finalmente no exponer a la colla a una nueva caída.

La renuncia certificó, de rebote, la victoria de Vilafranca. El desenlace llegó tras una jornada con silbidos recurrentes entre los dos sectores y celebraciones muy intensas, una tensión que acompañó el duelo hasta el último momento.

El cambio horario provocado por el temporal alargó el Concurso hasta pasada la diez de la noche. El final fue ajustado, pero el castell decisivo ya estaba en pie: 14.635 puntos para los Verdes y una victoria construida ronda a ronda.

Las otras colles también dejan Castells para recordar

La victoria de Vilafranca concentró los focos, pero Tarragona también vivió una jornada llena de estrenos, tripletes e intentos de gama extra. Para muchas colles, el valor de la actuación no aparece solo en el podio: queda en el castell que se atrevieron a llevar a plaza.

¿Qué colles completaron las tripletes mágicas?

Los Capgrossos de Mataró, los Castellers de Sants y los Xiquets de Reus lograron la tripleta mágica, formada por el 3 de 9 con folre, el 4 de 9 con folre y el 5 de 8. Las tres colles compartieron la quinta posición con 5.115 puntos.

Los Moixiganguers d’Igualada y los Castellers de Barcelona también buscaron esta combinación, pero el 3 de 9 con folre les quedó cargado. Acabaron empatados en el octavo lugar, con 4.790 puntos. Los igualadinos, además, intentaron el 2 de 9 con folre y manillas en la cuarta ronda, sin llegar a hacer el aleta.

Los Castellers de la Vila de Gràcia completaron un 3 de 9 con folre muy trabajado, acompañado del 2 de 8 con folre y el 5 de 8. Fueron undécimos con 4.505 puntos.

¿Qué intentaron los Xiquets y Sant Pere i Sant Pau?

Los Xiquets de Tarragona buscaron la gama extra con el 7 de 9 con folre, un castell que nunca habían llevado a plaza tras casi una década sin tocar las construcciones de máxima dificultad. El intento quedó en eso, pero antes habían descargado el 3 de 9 con folre y el 4 de 9 con folre.

Los matalassers acabaron en la décima posición, con 4.635 puntos. En la cuarta ronda, el 7 de 8 que esta temporada les había dado calma quedó cargado.

La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau probó por primera vez en su historia el 3 de 9 con folre. La estructura no presentó buenas medidas y se deshizo antes del aleta, pero los del barrio cooperativista de Tarragona descargaron el 5 de 8, el 4 de 8 con la aguja y el 3 de 8.

Acabaron decimoterceros, con 3.810 puntos, justo detrás de los Marrecs de Salt, ganadores de la jornada del sábado y autores del 4 de 9 con folre.

El Concurso deja una victoria de Castellers de Vilafranca, un 9d9f nunca descargado, 14.635 puntos y una Colla Vella que llegó hasta el límite antes de proteger a su gente. Tarragona vio también el podio de la Jove, las tripletas de varias colles y los primeros intentos de construcciones que, quizás, algún día dejarán de ser intentos. Hoy, sin embargo, el castell que manda es verde.

Preguntas frecuentes

¿Quién ha ganado el Concurso de Castells de Tarragona?
Los Castellers de Vilafranca ganaron el Concurso con 14.635 puntos. Descargaron el 3d10fm, el 4d10fm y, por primera vez en la historia, el 9d9f.
¿Qué tiene de histórico el 9d9f de los Verdes?
Es el primer 9 de 9 con folre que se ha descargado nunca. Los Castellers de Vilafranca lo completaron en la cuarta ronda, cuando necesitaban una actuación extraordinaria para asegurar la victoria.
¿Qué posición ha ocupado la Colla Vella?
La Colla Vella dels Xiquets de Valls terminó en segunda posición. Lo intentó hasta el final, pero renunció a la quinta ronda tras varias caídas.
¿Qué colla completó el podio?
La Jove de Tarragona ocupó la tercera posición. Entre sus castells estuvo el 2d9fm, que le permitió situarse en una posición destacada durante la jornada.

Fuente del artículo: Eloi Tost/Ariadna Escoda/Mar Rovira / Agencia Catalana de Noticias

miércoles, 7 de octubre de 2026

lunes, 5 de octubre de 2026

EUSKAL HERRIKO DANTZARI EGUNA 2026-ZIZUR

 


Agintariena (Bizkaia)

Zortzinango

Ezpata joko txiki

Makil joko

Txotxongilo



Arku dantza

San isidro (Araba)

Jota la perra

Pingajo

Entradillas de Arrastaria

Kaskarot martxa (Lapurdi)

Makil ttiki berri

Antxoriz muxikoa

Betteluren fandangoa


Eibarko Kontrapasa, Agurra (Gipuzkoa)

Ormatxulo

Makil handi

Jorrai dantza

Domingilo(Bizkaia)

Martxa (Baxenafarroa)

Gabota

Euskaldunak

Sorginak

Soka dantza

Barrikada (Xiberoa)

Ostalersak

Godalet


Lizarrako Korrontxo (Nafarroa)

Desmayo

Larrain dantza (Nafarroa)

jueves, 1 de octubre de 2026

2037


2037, no es la reinvención de Odisea en el Espacio 2001, no. Son las visitas diarias a este humilde blog durante este mes de Septiembre ya terminado ayer. 

USA, ALEMANIA, EUSKAL HERRIA, SINGAPUR, ARGENTINA, REINO UNIDO, BRASIL, BLANGADES, RUSIA, HONG  KONG, MEXICO, TURQUIA, JAPON, ESTADO ESPAÑOL, FRANCIA, COLOMBIA, CHILE, INDONESIA, VIETNAN y  MARRUECOS, en este orden los lugares de mayor e menor visitación de DANTZ-ANGO, un mundo global, 5 continentes.

De cinco continentes llegan,
como pequeñas luces en la noche,
miradas que cruzan mares,
fronteras, idiomas y  más distancias.

No son solo números,
ni visitas que pasan y se pierden;
son pasos silenciosos,
presencias que dejan huella,
un hilo invisible
con metaforas,,,
que une lugares tan lejanos.

Desde América hasta Asia,
desde Europa hasta África,
desde cualquier rincón del mundo,
DANTZ-ANGO abre sus ventanas
y deja entrar el viento-inquieto
de otras tierras,
de otras voces,
de otras vidas
de otros seres.

Y mientras haya alguien
al otro lado de la pantalla,
mientras una palabra encuentre otra mirada,
mientras sigamos buscando
un pequeño lugar donde encontrarnos,
al saber,,,
habrá caminos por recorrer,
historias por contar,
sueños que compartir.

Porque detrás de cada visita
hay alguien que estuvo,
alguien que miró,
alguien que, aunque fuera por un instante,
se asomó a este humilde rincón del mundo.

Y si el mundo todavía puede encontrarse así,
entre distancias y palabras,
entre pueblos y océanos,
entre tú y yo y nosotros...

todavía queda la esperanza!

aitor

 

martes, 29 de septiembre de 2026

sábado, 26 de septiembre de 2026

Gaztedi Dantzari Taldearen emanaldia Bilboko Aste Nagusian, 2026an

 

Gaztedi Dantzari Taldea, 1955ean Bilbon sortua, Euskadiko euskal dantza talderik esanguratsuenetako bat da. Bere lana euskal folklorea berreskuratzea, zaintzea eta zabaltzea da, tradizioa eta sormena uztartzen dituzten ikuskizunen bidez. Hainbat belaunalditako dantzariek osatzen dute taldea, eta nazioko eta nazioarteko jaialdietan parte hartzen dute, euskal kulturaren aberastasuna erakutsiz koreografien, zuzeneko musikaren eta herri-ohituren aniztasuna eta sustraitzea islatzen duten janzkera tradizionalen bidez.

jueves, 24 de septiembre de 2026